 Bé, al cim de Roca Blanca no hi van arribar però sí al petit paradís que és la vall que queda al seu peu. Els més decidits i preparats inclús es van banyar al rierol. I algú va trobar un rovelló pel camí.I desprès, cansats i satisfets pel recorregut, doncs a dinar al costat de la Noguera, prop les Bordes de Perosa.
LES
ACTIVITATS INFANTILS Les
activitats infantils van gaudir d’un públic entusiasta (petits i grans) vingut
dels voltants propers i llunyans: com a grans pintors van fer un magnífic
mural; amb cares plenes de curiositat escoltaven els contes; el maquillatges
els omplien de misteri; les manualitats captaven la seva creativitat i la xocolatada va alegrar els seu
estómacs mentre dibuixava bigotis no volguts encara.
 La plaça i els carrers propers es van omplir de bitlles i bitlletaires. I no només per jugar el campionat: matí i tarda, homes i dones, joves i grans provaven de tenir sort (la destresa l’anirem agafant poc a poc) i ser qui aconseguia fer caure més bitlles. I les bitlles d’Alós, fetes per Josep de Xanet, eren les més boniques i valuoses. Els recent nascuts equips no van quedar els primers però competir (i passar-s´ho be) és allò important; o així diuen. El proper any ho farem millor.
EL CAMPIONAT DE BUTIFARRA En aquest “esport” ja tenim experiència. Les inscripcions no es fan esperar i tothom fa treballar el seu cap per saber què pot o no pot fer el contrari. Cal dir que la batalla va acabar amb un empat.
EL CAMPIONAT DE FULBITO Encara que el camp no és molt gran i sí molt dur, els nostres jugadors i jugadores (poques), enfrontats amb esportivitat, hi posen tot el seu entusiasme emulant en Messi i companyia.
 ELS JOCS DE TAULA Tots tenim dintre el nen que varen ser i jugar a l’oca, al parxís, al dominó, sempre ens plau. I ens plau competir, i guanyar alguna vegada. A la taula rodona de la plaça van poder gaudir d’aquestes petites emocions.
EL CONCURS FOTOGRÀFIC No costa molt fer una foto bonica quan el que es té davant és Alós. Tot i això, unes són més boniques que altres.
Una competició on tothom vol participar: qui fa la truita per mostrar-la i qui mira per tastar-la. El jurat d’experts va emetre el seu parer i en cinc minuts els plats estaven buits. Bona senyal, no? 
EL BALL  El temps va acompanyar: no va ploure ni feia fred. I la música va omplir la plaça, i joves i grans dansaven sols, en parelles, en grups.
Amb l’església engalanada i els bancs, les cadires, el cor, plens de gent de bona voluntat, es va celebrar la missa en honor del nostre llegendari patró. El final, com sempre, apoteòsic: la cantada dels Gojos. * Fotografies realitzades per Pilar Soriano. |
Inici >
